El pintor Emili Vilà i Gorgoll va néixer el 18 d’octubre del 1887 a Llagostera, a la casa número 29 del carrer Sant Pere, actualment el museu que porta el seu nom. El seu pare era taper, tenia un petit negoci familiar, i la mare confeccionava barrets i gorres. Des de ben petit Vilà va mostrar la seva capacitat artística i els seus pares el van enviar a estudiar a l’Acadèmia Baixas on també fou estudiant Isidre Nonell. Mentre estudiava a Barcelona va començar a treballar en una foneria.

A la primera meitat del segle XX, amb l’arribada de la crisi de la indústria suro tapera, el pare d’Emili Vilà es va veure obligat a tancar el negoci. Li van oferir feina a una empresa de fabricants de taps d’Épernay (Champagne), i va ser llavors quan la família es va instal·lar a França. El trasllat a Épernay va ser a l’any 1906 quan el pintor només tenia 19 anys. Poc després va començar a treballar a una foneria a la Val d’Oise.

Pocs anys més tard,Vilà i la seva germana van fer un viatge a París per cobrar unes factures i buscar feina. Emili Vilà va entrar a una foneria de la ciutat i, gràcies a la seva experiència, el van acceptar. Més tard va treballar com a aprenent de retolista i així va anar consolidant la seva vocació de cartellista. En aquells moments Vilà es començava a guanyar la vida com a artista.

Al 1912, a la zona de Montmatre i Montparnasse Vilà era un dels primers cartellistes més reconeguts de París. Va ser llavors quan va començar a treballar per prestigioses empreses del cinema del moment com Gaumont, Fox, Pathé, Paramount, Galeries Barbés, Monat Films creant els cartells publicitaris de tot tipus de productes, ja fossin comestibles, cosmètics o automòbils.

Durant els primers anys a París la família Vilà visqué al número 6 de la Rue Tritón on ell tenia l’estudi. Vilà treballava aferrissadament per tal de mantenir la família, raó per la qual mai va compartir la vida bohèmia que la majoria dels pintors i amics seus portaven aleshores.

Als anys 20 fou l'època daurada del pintor. Cartells i més cartells omplien el seu estudi, les seves obres van augmentar de cotització fins que es va poder permetre llogar un petit palau al número 58 de Bulevard Voltaire , un pis amb 12 balconades, ascensor privat, diverses sales d’exposició i amb un pati amb estàtues de bronze. Durant aquesta època Vilà es va relacionar amb la creme de la creme de París, fins i tot el van visitar estrangers famosos del moment. L’any 1929 Vilà va guanyar el concurs del segell Antituberculós on s’hi van presentar uns 200 pintors, això li acabà de reforçar la fama que ja tenia. Al 1930 van sortir tirades d’aquest segell amb el dibuix de Vilà però els encàrrecs i les vendes li van disminuir en picat degut al crack del 29, de la borsa de Nova York. Va ser en aquell moment, vista la greu situació econòmica generalitzada, quan l’artista va inventar el joc de saló anomenat MI-O-MI, invertint-hi bona part del seu capital. El joc es va posar en explotació el 1932 sense cap mena d’èxit. Vilà fou declarat en fallida al 1936 i va tornar al seu país natal per a establir-s’hi.

Ja a Catalunya, i en plena guerra civil espanyola (1936-1939), l’artista va llogar una finca prop de Sant Feliu de Guíxols, a una Costa Brava encara verge. Vilà va batejar la vivenda amb el nom de Mas MI-O-MI i en va rehabilitar l’estança, els jardins, un taller i una sala d’exposicions.

Acabada la guerra el pintor va veure revifar l'economia i va torna a tenir feina com a artista. Els nous rics de la postguerra van esdevenir els seus clients i Vilà es va instal·lar al número 21 del Passeig de Gràcia de Barcelona, un pis amb taller i sala d’exposicions. En aquella època va intercal·lar les seves estades entre el Mas MI-O-MI i l’estudi de Barcelona.

Al 1958 Vilà va abandonar el mas per establir-se al número 90 de la carretera de Palamós, a Sant Feliu de Guíxols. Quan va tenir capital suficient, l’any 1965, Vilà va comprar la seva casa natal del carrer Sant Pere de Llagostera. En aquells moments la va començar a restaurar i a fer-hi reformes. El setembre del 1967 Emili Vilà inaugurava el Museu Emili Vilà i Gorgoll, tres mesos més tard, el desembre del 1967 moria a l’edat de 80 anys.

La seva vida intensa, a cavall de Llagostera, París i la Costa Brava, va quedar immortalitzada amb dos títols honorífics: la condecoració francesa de cavaller de la Legió d’Honor (establerta per Napoleó I al 1802) i el guardó de la creu de l’artista francès.

Amb el Museu Emili Vilà i Gorgoll el poble de Llagostera recorda el llegat artístic d’un dels seus fills.