El rei del cartell

 - LLAGOSTERA
3.12.2018 El Punt Avui+

La peri­o­dista i escrip­tora holan­desa Eve­line Stoel (1971) ha esti­ue­jat des de petita a la casa dels avis a Santa Cris­tina d’Aro. I va viure un any a Bar­ce­lona, abans de cur­sar estu­dis cul­tu­rals a la Uni­ver­si­tat d’Ams­ter­dam. Autora d’un best-seller a Holanda, l’any 2010, Asta’s ogen, el seu edi­tor li va dema­nar la temàtica del següent lli­bre: “De seguida vaig pen­sar en el Museu Vilà de Lla­gos­tera.

Em té fas­ci­nada des de sem­pre.” L’escrip­tora holan­desa recorda que “és un museu curiós: s’han de con­cer­tar les visi­tes, és sobre un artista que ningú no coneix i en un poble que gai­rebé ningú no visita”.

Eve­line Stoel va convèncer el seu edi­tor que a Lla­gos­tera hi havia “una bona història” per expli­car i es va publi­car a prin­ci­pis de novem­bre a Holanda amb el títol de De affic­heko­ning (‘El rei del car­tell’). Han estat sis anys de tre­ball per rela­tar la bio­gra­fia novel·lada del pin­tor, car­te­llista i fotògraf lla­gos­te­renc Emili Vilà (1887-1967), autor de mig miler d’obres, entre car­tells publi­ci­ta­ris i cine­ma­togràfics pin­tats a París entre el 1912 i el 1933, retrats de per­so­nat­ges il·lus­tres i pai­sat­ges de la Costa Brava. Un con­tin­gut artístic que inclou docu­men­tació per­so­nal, car­tes, catàlegs, notes de tre­balls i quar­ti­lles auto­bi­ogràfiques que s’exposa al Museu Vilà (reo­bert el 2013) gràcies a l’empenta i l’entu­si­asme de Jef­frey Martí, el seu direc­tor, que ha ins­pi­rat l’escrip­tora holan­desa per crear el per­so­natge fic­tici, pro­ta­go­nista de la novel·la, Valentí. L’autora recrea en la novel·la la recerca que ha fet Martí per conèixer la vida d’Emili Vilà, un des­co­ne­gut, explica, fins i tot per als matei­xos veïns de Lla­gos­tera i de les comar­ques giro­ni­nes. Jef­frey Martí és net de Clara Bus­sot, la dona de fer fei­nes que va cui­dar el pin­tor i el seu nebot.

Fas­ci­nació per­so­nal

Emili Vilà va tre­ba­llar per a les prin­ci­pals empre­ses de cinema, com ara Gau­mont, Fox, Pathé, Para­mount, Gale­ries Barbés i Monat Films, i va crear car­tells publi­ci­ta­ris de tot tipus. “En rea­li­tat, és un lli­bre català”, explica l’autora, perquè pels “ulls d’Emili Vilà i del pro­ta­go­nista Valentí viat­ges pel París dels anys vint, la Guerra Civil i els prin­ci­pis del turisme a la Costa Brava”. La peri­o­dista holan­desa recalca que és un lli­bre d’home­natge al pin­tor, però també un “gràcies a Cata­lu­nya pels estius vis­cuts”. Eve­line Stoel des­taca sobre­tot l’afany per­so­nal de Martí per inves­ti­gar sobre l’herència rebuda. “Un estiu em van con­cer­tar una visita al museu i va ser quan vaig conèixer l’Eve­line i el seu pare”, explica Martí. De fet, el pare de la peri­o­dista holan­desa havia com­prat, feia qua­ranta anys, un qua­dre del pin­tor a l’àvia Clara Bus­sot, que va inten­tar man­te­nir el museu obert i les cos­to­ses des­pe­ses de man­te­nir una casa senyo­rial de tres plan­tes com va poder, venent part dels fons. Amb volun­tat d’ofe­rir una visita guiada docu­men­tada als visi­tants actu­als, Jef­frey Martí va començar a lle­gir la bibli­o­teca extensa d’Emili Vilà. Des del 2011, ha estat una inves­ti­gació com­par­tida amb la peri­o­dista holan­desa amb la volun­tat d’edi­tar la novel·la. Martí rei­vin­dica la figura del pin­tor i la neces­si­tat de divul­gar el patri­moni, sobre­tot entre la gent jove del país, ja que té mol­tes visi­tes de turis­tes. En aquest sen­tit, pensa que la novel·la pot con­tri­buir a posar el museu i en extensió Lla­gos­tera en el mapa cul­tu­ral gironí.

© 2021 Museu Vilà. Tots els Drets Reservats. Dissenyat per www.dissenyvirtual.com